12 julio 2015

El Govern s'oposa a la rebaixa del límit de dèficit públic

El Govern s'oposa a la rebaixa del límit de dèficit públic
Govern Illes Balears
Ministeri d’Hisenda ha imposat la seva tesi per mantenir la política d’ajustaments pressupostaris per a les comunitats autònomes, en contra del criteri de la gran majoria d’aquestes. Aquesta divisió s’ha manifestat en el decurs de la reunió del CPFF, que ha tingut lloc aquest horabaixa a Madrid. A la reunió hi ha participat activament la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern de les Illes Balears, Catalina Cladera, qui s’ha sumat a la majoria dels seus col·legues de diferents comunitats autònomes de l’Estat, partidaris que l’Estat permetés flexibilitzar aquesta reducció del límit de dèficit.

Així les coses, les Illes Balears, que enguany disposen d’un marge per superar la despesa inicialment prevista d’un 0,7%, veuran com el 2016 aquest marge es reduirà fins al 0,3% del PIB, baixarà més el 2017 fins al 0,1% i serà inexistent el 2018. “No és de justícia financera aquest objectiu”, ha afirmat la consellera Cladera, qui considera que “l’Estat es queda la major part del dèficit –imposat per la Unió Europea- i deixa molt poc marge per a les comunitats autònomes”. En efecte, del total del dèficit que Europa autoritza per a Espanya el 2016, un 2,8% del PIB, l’Estat disposarà del 2,5%, mentre que les comunitats autònomes hauran d’ajustar-se amb un 0,3%.

L’objectiu que les comunitats autònomes dissidents, amb les Illes Balears al capdavant, han plantejat durant el CPFF ha estat el de “permetre que les comunitats autònomes puguin mantenir un dèficit al voltant de l’1% del PIB”, en paraules de Catalina Cladera. El ministre Montoro no ha transigit perquè l’Estat cedís part del seu límit de dèficit a les comunitats autònomes, un fet “injust”, atès que “les comunitats autònomes som les que suportam la major part de la despesa pública com ara la sanitat, l’educació i gran part de l’atenció social”. Cladera s’ha mostrat categòrica en afirmar que “no estem disposats a seguir fent retallades perquè l’Estat ens escanyi, mentre que manté el gruix del seu marge de dèficit”.

Cladera, en la seva primera intervenció com a consellera en el CPFF, ha defensat que “l’Estat revisi el criteri de repartiment vertical del dèficit que imposa Europa”, per la qual cosa ha proposat que per a la propera sessió del CPFF s’encarregui “un estudi que determini els criteris per a una distribució més justa dels marges del dèficit entre Estat i comunitats autònomes”, tenint en compte els ingressos de cada comunitat i el seu finançament.

En aquest punt Cladera ha recordat a Montoro que “les Illes Balears són un territori especialment perjudicat pel sistema de finançament actual”, fet reconegut públicament pel mateix ministre d’Hisenda i Pressuposts del Govern de Rajoy. El sistema –que s’havia de reformar per mandat legal des de 2013– “s’hagués pogut revisar en els darrers quatre anys però no s’ha fet”.

La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques ha afegit, a més, que malgrat que “troba bé” que s’hagi avançat en sis mesos la rebaixa fiscal de l’IRPF, ha exigit que els efectes econòmics d’aquesta mesura es carreguin en base al tram estatal de l’impost de la renda, i no al percentatge que es queden les comunitats autònomes. En la mateixa línia també ha suggerit que les comunitats autònomes es puguin beneficiar “de les millores d’ingressos que està registrant la hisenda pública, per donar-nos més finançament i més oxigen”, ha afirmat.

En el torn final d’intervencions, Cladera ha reiterat la demanda, ja formulada per la presidentaArmengol, per a “l’establiment d’una negociació bilateral entre Balears i l’Estat per a la millora del finançament de les Illes”, per una ronda de reunions que incloguin les millores del REB, la recuperació de les inversions estatutàries no executades o l’augment de les inversions del Govern central a Balears per via dels Pressupostos generals de l’Estat, a banda de l’adequació del límit de dèficit que acosti els plans del Govern de Rajoy a la realitat d’uns comptes públics a les Illes Balears, que amb l’anterior executiu van superar l’1% sobre el PIB permès –va tancar l’any en l’1,71% de dèficit– i que porta el mateix camí segons les dades aparegudes en el primer quadrimestre d’enguany, on el dèficit ja estava en el 0,4% del 0,7% permès per a tot l’any.